Línia 1. La reorganització del comerç urbà, logística i consum
Aquesta línia explora la transformació radical dels circuits de distribució de mercaderies i el seu impacte en la geografia urbana. S’analitzen les infraestructures logístiques com a “fixacions espacials” del capital per resoldre crisis de sobreacumulació, així com el paper d’Internet en la desintermediació del comerç i l’expansió del comerç electrònic. Es posa especial èmfasi en la configuració dels paisatges operacionals (dark stores, centres logístics, etc.), que desplacen la centralitat comercial urbana cap als marges metropolitans. La recerca se centra també en la logística d’última milla i en com aquests processos, aparentment desmaterialitzats, generen una intensa materialitat urbana i una nova jerarquia territorial del consum.
Línia 2. Mercat del sòl i el filtratge de les activitats urbanes
Aquesta línia analitza el paper central del valor del sòl en la localització i viabilitat del comerç urbà en el marc d’una ciutat cada cop més fragmentada i postmonocèntrica. S’estudien les noves lògiques d’especulació i concentració immobiliària, així com els efectes del rentisme i les polítiques urbanístiques ambicioses però sovint ineficaces. Es posa èmfasi en la relació entre el mercat immobiliari i les funcions urbanes, i en com el sòl actua com a mecanisme de filtratge, afavorint activitats amb més capacitat de generar plusvàlua en detriment d’altres més socials o comunitàries.
Línia 3. Hàbits de consum i la ciutat dels 0 minuts
Aquesta línia investiga la transformació dels hàbits de consum urbà a partir del desplaçament de la despesa cap a nous formats —digitals, experiencials i alimentaris— i la paradoxal coexistència entre creixement del consum i desertificació comercial. La recerca aprofundeix en la multifuncionalitat del domicili, el consum nòmada i la substitució de comerços tradicionals per establiments insígnia. S’inclou una crítica explícita a les polítiques centrades en el discurs de la proximitat, que sovint ignoren les pràctiques reals de consum de la població i reprodueixen visions simplificades de la vida urbana.
Línia 4. Desigualtat, poder adquisitiu i emprenedoria precària
Aquesta línia aborda la relació entre desigualtats socioeconòmiques i estructures comercials urbanes, amb èmfasi en la doble dimensió d’abastiment i ocupació. D’una banda, s’estudien els efectes del descens del poder adquisitiu sobre les formes comercials predominants (hard discount, monopsonis, subsistència). De l’altra, s’analitza com el comerç minorista reflecteix la precarització laboral i l’autoocupació de subsistència. Es recupera el marc dels circuits de l’economia urbana de Milton Santos com a eina analítica per entendre les formes materials i socials de l’economia política urbana contemporània.
Línia 5. Fragmentació i crisi de la planificació urbana
Aquesta línia examina la crisi de la planificació urbana des d’una triple fragmentació: sectorial, territorial i institucional. Es critica la manca d’enfocament integrat entre comerç, habitatge i mobilitat, així com la importació acrítica de models (superilles, BIDs, peatonalitzacions). A més, s’analitzen les paradoxes amb què opera la planificació urbana, amb una atenció especial a la pregunta: qui guanya què, a on i quan amb una determinada política? Aquesta perspectiva permet desvelar els interessos i desequilibris darrere de l’aparença tècnica de la planificació.
Línia 6. Conflictes urbans, planificació possible i utopies necessàries
Aquesta línia actua com a espai transversal de síntesi crítica dels conflictes urbans identificats en les altres línies. Parteix de les tensions derivades de la logística global, l’encariment del sòl, els canvis en el consum i les desigualtats. Es reflexiona sobre la incapacitat de les polítiques existents per donar-hi resposta i s’exploren experiències alternatives: cooperatives, pràctiques comunitàries i nous imaginaris urbans. Reivindica la utopia com a eina per repensar les relacions entre comerç, territori i vida quotidiana des d’una perspectiva democràtica i redistributiva.
Línia 7. Llocs d’estudi: escales, formats i comparativa internacional
Aquesta línia defineix els espais concrets d’anàlisi: eixos comercials, mercats municipals, ambulants, històrics i informals, tant en àrees centrals com perifèriques i ciutats mitjanes o del rerepaís. Permet observar les tensions entre regulació i informalitat, entre centralitat i marginalitat. Inclou una comparativa internacional amb estudis de cas a Europa (Itàlia, França, Portugal) i Amèrica Llatina (Brasil, Argentina, Mèxic, Xile) per detectar patrons globals i respostes locals en un context d’urbanització desigual.
Línia 8. Docència crítica i integrada per a una geografia del futur
Aquesta línia se centra en el desenvolupament d’una docència arrelada en el conjunt de les ciències socials, amb una atenció especial a la geografia urbana i a l’economia del consum, la distribució i el comerç. Es defensa una formació que connecti l’anàlisi territorial amb els grans debats contemporanis sobre la justícia espacial i climàtica, en un context marcat per les desigualtats globals i la necessitat urgent de sostenibilitat. La docència s’entén com una eina de transformació i capacitació crítica, estructurada al voltant de reptes reals i enfocada en la generació de capacitats (capacity building) per entendre i intervenir en els processos urbans i econòmics. Aquesta línia aposta per mètodes actius, interdisciplinaris i situats, que permetin formar estudiants capaços d’analitzar i actuar en territoris cada cop més complexos i desiguals.
Línia 9. Transferència de coneixement i assessorament a les administracions públiques
Aquesta línia desenvolupa el compromís amb la transferència de coneixement i l’assessorament tècnic a administracions públiques de diferents escales: municipis, diputacions, comunitats autònomes, Estat i institucions europees. L’objectiu és contribuir a la millora de les polítiques urbanes i comercials mitjançant l’anàlisi crítica de documents estratègics —com plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), plans directors territorials i sectorials o agendes urbanes. El treball parteix de la combinació de recerca qualitativa i quantitativa, amb un fort component de treball de camp, i es fonamenta en el rigor conceptual i la coherència metodològica. Aquesta línia posa en valor el rol de la recerca aplicada per incidir en processos de planificació més justos, eficients i contextualitzats.
